La coma (,) és un signe gràfic que representa una pausa breu en el discurs. En alguns casos serveix per facilitar la lectura i en altres per marcar diferències semàntiques. Tipogràficament, la coma se situa sense deixar cap espai després del mot que la precedeix i deixant-ne un abans del que la [...]

Entre el nom d'una empresa i la sigla que l'acompanya i que informa del tipus d'empresa de què es tracta, és optatiu posar-hi la coma. Així doncs, es pot dir, per exemple: Clau de Sol, SA o Clau de Sol SA Factoria, SL o Factoria SL Ara bé, quan es tracta d'una abreviatura (amb lletres minúscules [...]

El punt i coma (;) representa una pausa més llarga que la coma i més breu que el punt; per això s'ha definit, de vegades, com una 'pausa mitjana'. Tipogràficament, se situa sense deixar cap espai darrere del mot que el precedeix i deixant-ne un abans del mot que el segueix. Els usos principals del [...]

hores i els minuts es poden separar amb un punt o amb dos punts. No és adequat fer servir la coma. Per exemple: les 10.37 o les 10:37 (i no les 10,37). Els minuts s'han d'expressar amb dos dígits. Si es tracta d'una hora en punt, es pot ometre la indicació dels minuts. Per exemple: les 10:05 (i no les [...]

La coordinació és la relació que s'estableix entre diferents elements sintàcticament equivalents que s'enllacen per mitjà d'una coma o d'una conjunció. La coordinació pot afectar seqüències breus o oracions completes. Segons la relació que tenen aquestes seqüències entre elles es pot classificar [...]

el gènere masculí o femení d'acord amb la persona destinatària de la carta. En el cas de cartes adreçades a més d'una persona, cal incloure sempre en la salutació totes dues possibilitats, la masculina i la femenina, separades per una coma, sense abreujar cap forma. Per exemple: Distingit senyor [...]

trobem el nom de fonts desplaçat al darrere dels cognoms i separat per una coma. Per exemple: Barbany, Núria Barbany Vila, Ramon Cànoves i Martí, Pere Formosa, Agnès Sabater, Joan Sabater i Arderiu, Mireia Sabater Badia, Joaquim Triquell, Sònia Triquell Abadal, Josep M. En aquest exemple observem que [...]

vegades van seguides de dos punts. En aquests casos, la paraula següent va amb majúscula inicial. Per exemple:  Manifesten: Que el senyor Joan Coma Martí és propietari de l'habitatge... En les cartes, després de la salutació de l'inici, que acostuma a anar seguida de coma, de vegades s'utilitzen els [...]

dels cèntims amb una coma i s'utilitza el punt per separar els milions i els milers, tot i que a les calculadores el punt es fa servir per separar els decimals.  [...]

. Alguna vegada es poden trobar quantitats amb més de dos decimals. Cal tenir en compte que en aquests casos aquests decimals no són cèntims; així, es pot escriure 23,04 euros i llegir vint-i-tres euros i quatre cèntims, però si s'escriu 35,1243 euros s'ha de llegir trenta-cinc coma u dos quatre tres euros.  [...]